|
 |
LA CORRECTA GESTIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS, RESPONSABILITAT DE LES ACTIVITATS QUE ELS GENEREN
Les activitats econòmiques productives, segons la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE), independentment del volum de residus que generin i en aplicació de la legislació en matèria de residus (Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i Decret 93/1999 de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus, entre d’altres), resten obligades a donar-se d’alta com a productores de residus industrials davant l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), entitat encarregada del control i supervisió en l'àmbit dels residus a Catalunya.
La condició de productor/a de residus industrials comporta per a l’activitat les següents obligacions, l’acompliment de les quals serà responsabilitat únicament seva:
- Inscripció al registre de productors/es de residus industrials.
- Designació de la figura del/la responsable de residus: designació d’una persona de l’activitat responsable de tots els aspectes relacionats amb la gestió dels residus produïts en l’activitat.
- Codificació dels residus segons el Catàleg Europeu de Residus: aquest catàleg, transposat a Espanya mitjançant la "Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos", assigna un codi de sis números a cada tipologia de residus industrials amb l’objectiu d’unificar-ne la seva designació.
- Cerca de gestor/a i transportista de residus: la recollida, transport i gestió dels residus industrials únicament la podran fer aquelles empreses degudament autoritzades per l’ARC.
- Tramitació de la documentació associada a la gestió: la tipologia dels residus així com la tipologia de la gestió i del transport porten associada la tramitació de certa documentació com ara fitxa d’acceptació, full de seguiment, full de seguiment itinerant, etc.
- Manteniment del llibre de registre de residus: registre documental propi i intern de la gestió dels residus industrials de l’activitat durant l’any natural i que caldrà conservar durant cinc anys.
- Emmagatzematge dels residus: caldrà tenir en compte la tipologia de residu i la gestió que se’n fa per tal de poder determinar les condicions i el període de temps durant el qual aquests poden ser emmagatzemats en el marc de l’activitat.
- Realització de la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI): anualment caldrà documentar davant l’ARC la gestió dels residus que s’ha fet durant cada any natural.
- En cas que el/la productor/a de residus industrials produeixi certa quantitat de residus perillosos (o especials) o d’envasos, caldrà que realitzi també un Estudi de Minimització de Residus Especials (EMRE), un Pla Empresarial de Prevenció (PEP) i la Declaració Anual d’Envasos (DAE), respectivament.
- L’omissió de les obligacions llistades suposa una infracció de la legislació aplicable a Catalunya en matèria de residus, la qual pot comportar sancions des de 120 € (20.000 ptes.) fins a 1.202.024 € (200.000.000 ptes.).
Més informació a: http://www.arc-cat.net/ca/home.asp
http://www.adhocweb.net
Adhoc, Sostenibilitat Ambiental
L’EFECTIVITAT I ELS BENEFICIS DE LA CERTIFICACIÓ ISO 9000
Des de l’any 1990, any en què el procés de certificació en qualitat començà a consolidar-se a Espanya, hi ha hagut un creixement quasi exponencial del nombre de certificacions emeses durant els últims anys. Això posa de manifest el canvi de mentalitat de les empreses espanyoles que, cada vegada més, són conscients de la necessitat de dissenyar, desenvolupar i després implementar un sistema de qualitat als seus processos i activitats d’organització. En aquesta tendència de les empreses han estat determinants els factors de la globalització dels mercats, d’increment de la competitivitat nacional i internacional i el canvi dels valors de compra de la clientela.
Una certificació de qualitat consisteix en un procés desenvolupat i emès per una entitat independent anomenada entitat certificadora, que examina i avalua la conformitat d’un producte, procés, servei, persona o sistema de gestió amb els requisits que es defineixen en una norma tècnica, generalment i la més emprada la norma UNE-EN ISO 9001:2000 i, actualment, la nova norma de gestió de la qualitat UNE-EN ISO 9004:2000. La seva obtenció no és obligatòria, però aporta un valor afegit i una sèrie d’avantatges a l’empresa que opta per aplicar un sistema de gestió de la qualitat a la seva organització. Aquests valors i avantatges que les empreses veuen compensats després de l’esforç en pretendre dissenyar i implementar el sistema de gestió de qualitat són:
- Una ajuda a les persones consumidores quan han d’escollir entre els productes i serveis de caràcter similar que ofereix el mercat, en comptar l’empresa amb la certificació.
- Una confiança que les persones consumidores tinguin en el producte o servei, que no poden assegurar en la resta de competidors.
- L’existència de mitjans de comunicació amb el/la fabricant o proveïdor/a (p. e. serveis d’atenció a la clientela, enquesta de satisfacció, etc.).
- Un descens en els costos perquè existeix una optimització dels recursos i disminució dels errors i/o duplicitats, una diferenciació de la competència, un major prestigi de la firma i imatge i la possibilitat d’obrir alguns mercats, a més de que això impliqui una millora de l’organització i la gestió a l’empresa.
Ara bé, perquè l’empresa pugui obtenir tots aquests beneficis que s’han nombrat, és necessari que abans es dissenyi, desenvolupi i implementi un projecte de gestió de la qualitat, on la tendència de la majoria d’empreses és acudir a la col·laboració amb empreses consultores en gestió de la qualitat que compten amb programes especialitzats i eficaços que es basen en: l’avaluació i diagnòstic de la qualitat, formació, redacció de la documentació, implementació i monitoratge, auditoria interna i auditoria de certificació.
En definitiva, les actuals característiques de l’entorn fan demostrar que la qualitat dels processos de l’empresa sigui considerada una condició fonamental per guanyar en competitivitat al mercat i això s’aconsegueix amb la possessió de la certificació d’un sistema de qualitat conforme amb la normativa ISO 9000.
Arantxa Azcona
Responsable del Dept. de Qualitat i Organització
Emprèn Innova
Grup Tarraco Prevenció
WEB DE RECURSOS LINGÜÍSTICS PER A EMPRESES
“Utilitzar adequadament la llengua catalana beneficia la vostra empresa. Per això el CNL us presta l'assessorament que necessiteu.”
Aquest és l’encapçalament que introdueix els continguts del web Recursos lingüístics per a empreses, creat i mantingut pel Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura.
Amb aquest web, www.cpnl.cat/reus/recursos, el CNL ha fet una tria dels recursos disponibles per als qui fan servir el català a la feina. Com a resultat, les persones usuàries es troben amb una interfície clara que intenta donar resposta eficaç als seus interessos.
El web conté un accés directe per enviar consultes o textos per revisar als serveis d’assessorament que el CNL té per a les empreses de Reus, Cambrils, la resta del Baix Camp i del Priorat, però inclou també moltes altres eines d’accés gratuït que encara són poc conegudes i que poden ser molt útils a comerços, empreses o professionals de diversos sectors, com ara un traductor automàtic, un accés a un diccionari en línia o un cercador de termes especialitzats. També s’hi poden trobar enllaços a lèxics de diversos sectors productius i un manual de models de documents per al comerç.
D’altra banda, el web proporciona informació actualitzada dels diferents recursos de formació lingüística del CNL: cursos presencials i a distància, sessions de Català d’urgència al restaurant, etc.
Tots els serveis d’assessorament i formació que s’ofereixen al web poden formar part d’una proposta de treball global de l’empresa amb el CNL, la gestió lingüística, i estar emmarcats en un pla lingüístic específic. Aquest pla s’elabora a partir d’una anàlisi detallada de la situació, feta amb l’Indexplà. Per mitjà d’aquesta eina, s’obtenen valors quantitatius sobre els usos lingüístics referents a la imatge, les comunicacions, l’adequació lingüística del personal..., els quals es poden representar en una gràfica que permet veure’n l’evolució en diferents moments del desenvolupament del pla i fer-ne l’avaluació.
Des de fa ja alguns anys, moltes empreses, també comerços i professionals, són o han estat usuàries dels serveis del CNL. Moltes més ho poden ser si es plantegen fer passos per avançar en l’ús del català, com un valor afegit de la seva política comercial i d’atenció a la clientela.
http://cpnl.cat/xarxa/cnlreus/recursos/
Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura
ENTRA EN FUNCIONAMENT L'AGÈNCIA EUROPEA DE SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES
El proppassat 1 de juny de 2007, al mateix temps que va entrar en vigor el Reglament REACH sobre el registre, l'avaluació, l'autorització i les restriccions quant a productes químics, es va posar formalment en marxa l'Agència Europea de Substàncies Químiques, amb seu a Hèlsinki. Aquesta agència serà la responsable de l'aplicació del Reglament REACH i, ara per ara, és dirigida per Geert Dancet, destacat de la comissió juntament amb la quarantena d'altres membres de funcionariat a càrrec seu, responsables d'impulsar l'agència en els seus primers divuit mesos de vida. És previst que el 2010 hi treballin 450 persones.
L'agència disposa d'un portal d'Internet per difondre informacions amb relació al Reglament, com a punt únic de referència sobre substàncies. El portal compta, a més, amb un servei d'assistència connectat amb els dels diversos estats membres. L'operativitat plena arribarà d'aquí a un any, l'1 de juny de 2008, data a partir de la qual les empreses començaran a enviar sol·licituds de registre en línia.
Durant els propers onze anys, el Reglament REACH comportarà el registre d'unes 30.000 substàncies que actualment es troben al mercat; s'espera que aquest procés pugui omplir les llacunes d'informació quant a la perillositat d'algunes substàncies, a fi de garantir-ne una gestió de riscos adequada. Aquesta agència podrà, així mateix, dur a terme investigacions quan se sospiti que els riscos lligats a un determinat producte són elevats. En cas que existeixin, pel que fa a substàncies perilloses, productes alternatius amb menys risc, el/la productor/a haurà de presentar una anàlisi de la nova substància i un pla de substitució. L'agència podria, en darrer terme, dictaminar la prohibició total de determinades substàncies.
Per a més informació: http://ec.europa.eu/echa/home_es.html
Servei Especialitzat d'Informació del Patronat Català Pro Europa, juny de 2007
|
