|
 |
|
|
|
|
| 1. ENTREVISTA DEL TRIMESTRE |
|
 |
Quin paper juga la vinculació entre universitat, indústria i territori? Tradicionalment, Reus ha estat un gran productor i centre de distribució de productes agroalimentaris com l’oli o els fruits secs. Com es beneficiarà aquest sector amb la creació del Tecnoparc?
La creació de la URV, ara fa quinze anys, ha contribuït en gran mesura a la formació de la joventut de les comarques de Tarragona. En el camp de la salut, la millora dels hospitals universitaris i la xarxa d’atenció primària han permès un intercanvi entre l’assistència, la docència i la recerca. I no hi ha dubte que, en la recerca, la coincidència en les nostres contrades de professors i investigadors de reconeguda vàlua científica ha permès el naixement i el desenvolupament de nombrosos equips d’investigació que s’han anat situant entre els més importants d’Europa en l’àmbit de la nutrició. En definitiva, la interacció entre la recerca i la salut ha donat fruits, i ha facilitat l’aplicació dels nous coneixements a les persones, el que ara es coneix com a recerca translacional. |
|
|
És evident que els esforços en recerca bàsica de molts investigadors durant molts anys han permès que, en l’actualitat, es pugui dirigir una part de la investigació a garantir la transferència d’aquest coneixement a la societat amb immediatesa i eficàcia. Un bon treball en el marc de la universitat significa trobar un equilibri harmoniós entre els coneixements amplis i profunds de la recerca bàsica i una resposta àgil i adient a les necessitats quotidianes de la societat i del sistema productiu.
En el marc del component aplicat, el progrés científic s’ha d’incorporar immediatament als processos de producció de les empreses i a les tècniques i metodologies de les entitats públiques i privades prestadores de serveis, per aconseguir que el creixement sigui democràtic, que s’eviti la segregació social i que se’n pugui beneficiar tothom.
És especialment interessant que el resultat de la recerca científica es transfereixi a les activitats productives i de transformació pròpies del territori on treballen els científics, perquè d’aquesta manera s’afavoreix la maduresa d’aquest procés.
L ’especialització dels pagesos del Baix Camp en la producció d’oli i de fruits secs ha donat lloc a la implantació d’indústries agroalimentàries que els transformen i els comercialitzen. El veïnatge de grups de recerca de la URV, capaços d’incidir en l’optimització d’aquests recursos productius, és una ocasió que no s’ha de deixar passar. El Tecnoparc de Reus serà l’espai on confluiran els investigadors universitaris i els industrials agroalimentaris (entre ells, els productors de derivats de l’oliva i dels fruits secs que es produeixen al nostre territori) per potenciar els nostres recursos naturals.
En quina mesura el Tecnoparc incrementarà la competitivitat del Camp de Tarragona en matèria de salut i nutrició?
El Tecnoparc és un bon exemple de la convivència entre la recerca bàsica i l’aplicada, perquè en el seu context es donaran tots els nivells de la generació de coneixements. En la vessant de la integració amb l’estructura productiva, la funció de la universitat ha d’anar dirigida a incrementar la qualitat i la productivitat en un sentit ampli. Aquesta és una qüestió molt important i un gran repte: cal trobar l’espai de l’especialització dins de la nutrició i la salut, en concret, en l’àmbit de la genòmica nutricional. Aquesta inclou la nutrigenètica, que és la resposta específica individual a la dieta a causa de variants dels nostres gens (coneguts com a polimorfismes) i la nutrigenòmica, que estudia el paper dels nutrients o components dels aliments en l’expressió dels gens.
A la vegada, es plantegen millores qualitatives que augmentin el valor dels aliments, a través de l’especialització en la generació d’aliments funcionals i l’estudi dels components dels aliments que tenen efectes que van més enllà de la seva acció nutricional i són capaços d’influir sobre malalties cròniques vinculades a l’envelliment.
Un aliment pot ser considerat funcional si es demostra que actua beneficiosament sobre una o més funcions del cos humà, que és rellevant per millorar l’estat de salut, aconseguir més benestar i reduir el risc de malalties.
Es dóna la circumstància que els productes agrícoles més tradicionals del Baix Camp (l’oli i els fruits secs) són, precisament, uns elements bàsics en l’alimentació dels habitants del nostre país. Efectivament, les recerques dutes a terme pels grups de la URV han posat de manifest que tant els fruits secs (les avellanes, les ametlles, les nous...) com l’oli d’oliva són aliments cardiosaludables, i el seu consum ens protegeix de diverses malalties.
La potenciació dels productes agrícoles propis del Baix Camp ha de contribuir també a l’estabilització dels conreus, a la sostenibilitat del nostre entorn i al manteniment de l’equilibri desitjable entre camp i ciutat.
Aquests són alguns dels nous reptes de l’alimentació.
El Centre de R+D+I en Nutrició i Salut del futur Tecnoparc, contribuirà a fomentar la investigació en el camp de la biotecnologia i la biomedicina entre els estudiants universitaris del Camp?
L’existència del Tecnoparc ha de donar lloc a la potenciació de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) de la investigació universitària en matèries de salut (medicina, nutrició) i en matèries d’indústria agroalimentària. Estem en un moment òptim per facilitar la formació de professionals.
La dificultat de mantenir hàbits alimentaris saludables durant la jornada laboral és un problema molt generalitzat en la societat actual. Fins a quin punt una mala alimentació pot afectar negativament el rendiment professional?
No puc parlar dels efectes de l’alimentació en el rendiment professional perquè aquesta anàlisi no ha estat mai objecte dels meus treballs. En qualsevol cas, sí que puc dir que treball, salut i alimentació són tres aspectes de la vida de les persones que estan molt relacionats entre si i que han de mantenir-se en equilibri per proporcionar una vida satisfactòria. Ara es parla d’estils de vida saludables en què, a més de l’alimentació, es tenen en compte altres aspectes, com la pràctica d’activitat física, el control del pes corporal i l’abandó d’hàbits nocius com el tabac.
Per què és important potenciar i donar a conèixer els beneficis de la dieta mediterrània?
Alguns dels costums saludables que s’han conservat tradicionalment al nostre país, com ara l’alimentació basada en el consum de llegums, verdures, fruites, peix, fruits secs, làctics i oli d’oliva, han estat en risc de desaparèixer davant la influència de costums forans.
Avui en dia la població ja reconeix les virtuts de l’alimentació pròpia dels països mediterranis. Per cert, es poden distingir diferents tipus d’alimentació propis de diverses parts de la conca mediterrània. Tenim l’alimentació de la ribera sud, més basada en els cereals (cuscús, pasta, poc vi), i la de la zona nord, on predominen la fruita, la verdura, el peix i els llegums. Però encara podem generar més coneixement sobre els efectes dels productes autòctons sobre la salut si definim quines són les característiques diferencials dels aliments propis de la nostra zona.
Considera que la societat està prou informada en general i, per tant, és conscient dels efectes positius per a l’organisme del consum de fruits secs i oli d’oliva?
La recerca científica és cada vegada més divulgada. Així, les persones tenim més informació i criteris i, per tant, els resultats d’aquesta recerca són cada vegada més coneguts. Si podem investigar perquè tenim finançament públic, és necessari rendir comptes a la societat de com invertim els fons econòmics.
Però encara queda molt per fer. La generació de nous coneixements i la seva implantació en els processos socials i productius han de fer possible que l’esforç de la societat per crear, mantenir i potenciar la universitat pública reverteixi en el benestar de tots els ciutadans.
|
|
|
| 2. Actualitat socioeconòmica |
 |
|
|
LA PRESÈNCIA DE DONES EN CÀRRECS DIRECTIUS
Malgrat que cada vegada hi ha més dones ocupant càrrecs de responsabilitat, la seva presència en càrrecs de primer nivell és encara molt inferior a la dels homes. El tema està sobre la taula a arrel del debat al Congrés del projecte de Llei d’Igualtat, que contempla un conjunt de mesures encaminades a promoure la igualtat real entre homes i dones en tots els àmbits de la vida.
En referència a aquest tema, Elena Faba de la Encarnación, Presidenta del Cercle de Dones de Negocis, considera que, des d’un punt de vista optimista, els punts clau per aconseguir incrementar la presència de dones en càrrecs directius són “la formació de les pròpies dones, juntament amb la conscienciació i educació de tots els actors econòmics, directius i empresarials”. Aquest punt de vista es basaria en la presumpció que “l’acreditació d’una vàlua professional superior bastaria perquè les dones tinguessin accés normal als càrrecs directius, tot això en un entorn professional ja alliberat de prejudicis de gènere”. No obstant això, Faba reconeix que “el resultat de l’aplicació de mesures i polítiques d’aquest tipus durant les últimes dècades, no ha arribat a la totalitat dels resultats esperats i desitjats, encara que ha millorat notablement la situació”.
Segons Faba, l’enfocament d’aquest problema ha d’establir-se des d’una òptica purament resultadista: “si la presència de dones en llocs directius està molt per sota d’altres ratis com la seva presència i valoració en les universitats, és evident que les polítiques i accions empreses fins a avui resulten insuficients”.
Per fer front a aquest problema, Faba creu que “és necessari complementar les accions més tradicionals i ortodoxes amb noves idees, més ambicioses i enèrgiques”. En aquest sentit, considerar l’extensió del permís de maternitat als pares, de forma obligatòria i idèntica a la de les mares; i establir normes precises perquè els processos de selecció de les empreses siguin totalment opacs pel que fa al gènere dels candidats, són dos exemples que pretenen mostrar “l’evident necessitat de plantejar mesures més contundents per fer front a aquest problema”.
Font: Món Empresarial. Gener 2007.
Nota: El passat 24 de març, va entrar en vigor la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la Igualtat Efectiva d’Homes i Dones, que suposa un important pas endavant en la lluita contra la discriminació de gènere.
LA MEITAT DE LES PIMES CATALANES PERDEN PRODUCTIVITAT
Les pimes suposen un 76% d’aportació al valor afegit brut (VAB) català. Segons l’Anuari de la pime catalana 2006, que recentment ha presentat la PIMEC, més de la meitat de les pimes catalanes han perdut productivitat i quota de mercat en els darrers anys.
Segons l’Anuari, el problema està en la composició dels creixement del VAB (increment del nombre d’empreses + tamany + productivitat). Aquest ha augmentat, però de forma desequilibrada, basada en un fort creixement del nombre d’empreses. Tant, que per sí sol explica el 50% de l’augment del VAB, mentre que els increments de productivitat només expliquen una cinquena part.
Segons Albert Roca, director d’economia i política empresarial del PIMEC i responsable de l’Anuari, “el model de creixement basat en la construcció i l’immobiliari explica el gruix de l’increment de l’activitat de les pimes en els darrers anys i això ha generat una creació d’empreses espectacular en nombre, però cada vegada més petites i menys productives. La xifra d’empreses està creixent més ràpid que el pastís intern i només es sosté si les empreses estan internacionalitzades”. Malauradament, aquest no és el cas. Les dades aportades indiquen que només un 25% de les pimes catalanes exporten.
En producte per empleat, la pime catalana està a la cua de la UE-15, només per davant de Grècia i Portugal. No obstant, en costos laborals unitaris (remuneració dividida per productivitat) puja fins a la vuitena posició dels 15. De totes maneres, les diferències sectorials en competitivitat son molt importants. Roca conclou que “només a dos sectors tenim una competitivitat millor que la mitjana de la UE-25: en hostaleria i restauració i, sobretot, en serveis a empreses. En aquest últim, Catalunya està en quarta posició, darrere de Lituània, Letònia i Dinamarca i una mica per sobre d’Alemanya”.
Josep González, president de PIMEC, considera que per millorar la situació de les pimes del sector serveis “és fonamental adaptar el sistema de formació continuada i apostar per la competència dels empleats. I, sobretot, internacionalitzar-se”.
Font: La Vanguardia. Dinero. Diumenge, 4 de març de 2007.
|
|
| 3. Aquest trimestre a Mas Carandell |
|
|
|
JORNADES
- El treball autònom a Catalunya. 27 de març de 2007.
- La formació contínua com a motor de desenvolupament. Data prevista: 24 d’abril de 2007.
SEMINARI
- Gestió FEFE. Data prevista: Abril de 2007.
CURSOS
- Tècniques de selecció de personal. Del 14 al 18 de maig de 2007.
- Transportista nacional i internacional de mercaderies. Preparació per a les proves oficials. De l’11 d’abril al 4 de juny de 2007.
- PRL Tècnic Superior Especialitat Higiene Industrial (Semipresencial). Del 14 d’abril al 3 de setembre de 2007.
- Direcció i motivació d’equips comercials. Del 18 al 19 d’abril de 2007.
- Conseller de seguretat. Preparació per a les proves oficials. Del 23 d’abril al 14 de maig de 2007.
- Auditories en prevenció de riscos laborals. Del 4 al 20 de juny de 2007.
- Gerocultor/-a (Auxiliar de Geriatria i Gerontologia). Del 2 de maig al 15 de juny de 2007.
Més informació: http://www.imfe.org/agenda/llistat_agenda.php?operacio=8&a=2007&trimestre=2 |
|
| 4. Esdeveniments d’interès |
|
|
|
FIRES
SALÓ INTERNACIONAL DEL TURISME A CATALUNYA
Data: Del 19 al 22 d’abril de 2007
Lloc: Fira Barcelona
Organització: Fira Barcelona
Més informació: www.saloturisme.com
INTEGRA+SEGURIDAD – Feria Internacional de Seguridad y Emergencias
Data: Del 25 al 27 d’abril de 2007
Lloc: Feria de Zaragoza
Organització: Feria de Zaragoza
informació: www.feriazaragoza.com
EXPOFRANQUICIA – Salón de la Franquicia
Data: Del 26 al 28 d’abril de 2007
Lloc: IFEMA / Feria de Madrid
Organització: IFEMA / Feria de Madrid
Més informació: www.expofranquicia.ifema.es
CONSTRUMAT – Salón Internacional de la Construcción
Data: Del 14 al 19 de maig de 2007
Lloc: Fira de Barcelona
Organització: Fira de Barcelona
informació: www.construmat.com
LABORALIA – Feria Integral de la Prevención, Protección, Seguridad y Salud Laboral
Data: Del 30 de maig a l’1 de juny de 2007
Lloc: Feria de Valencia
Organització: Feria de Valencia
informació: www.feriavalencia.com/laboralia
MATIC – Feria Internacional de Automatización Industrial
Data: Del 5 al 7 de juny de 2007
Lloc: Feria de Zaragoza
Organització: Feria de Zaragoza
Més informació: www.feriazaragoza.com
EXPORTA
Data: Del 13 al 14 de juny de 2007
Lloc: FIBES / Palacio de Exposiciones y Congresos de Sevilla
Organització: FIBES / Palacio de Exposiciones y Congresos de Sevilla
Més informació: www.fibes.es
EXPONUT 2007 (Fira Internacional de fruits secs, deshidratats i tecnologia)
Data: Del 23 al 25 de juny de 2007
Lloc: Istambul World Trade Center (Turquia)
Organització: ADG International Trade Fairs
Més informació : www.biztradeshows.com/organizers/adg-trade-fairs.html
HANNOVER MESSE (Fira Internacional d’Automatització Industrial)
Data: Del 16 al 20 d’abril de 2007
Lloc: Messegelände – Hannover (Alemanya)
Organització : Deutsche Messe AG
Més informació: www.hannovermesse.de |
|
| 5. Ajuts al desenvolupament empresarial |
|
|
|
PROGRAMA INNOEMPRESA
Organisme atorgant: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
Termini de presentació: Fins al 31 de desembre de 2007.
Descripció: El programa InnoEmpresa té com a objectiu recolzar la innovació i
la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, per mitjà de la
realització de projectes en els àmbits tecnològic, organitzatiu i de
gestió empresarial.
Més informació: www.boe.es/boe/dias/2007/02/02/pdfs/A04816-04820.pdf
CONVOCATÒRIA PER A LA CONCESSIÓ D'AJUTS PER AL FOMENT DE LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L'ECONOMIA CATALANA
Organisme atorgant: COPCA. Consorci de Promoció Comercial de Catalunya.
Termini de presentació: ----
Descripció: L'objecte dels ajuts és el suport a les actuacions
d'internacionalització de les entitats i empreses de Catalunya.
Més informació: www.gencat.net/diari/4577/06027126.htm
PROGRAMA DE MODERNITZACIÓ DE L’ESTABLIMENT COMERCIAL
Organisme atorgant: Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat
de Catalunya.
Termini de presentació: Fins al 22 de maig de 2007.
Descripció: Posar a disposició de les petites empreses comercials detallistes
amb seu social a Catalunya l'assessorament i l'adequació de
l'establiment que els permeti la millora competitiva tant en el territori
com en el sector en què es trobin integrades.
Més informació: www.gencat.net/diari/4843/07064029.htm
CRÈDITS NEOTEC
Organisme atorgant: CDTI. Centro para el Desarrollo Tecnológico e Industrial. Ministerio
de Industria, Turismo y Comercio.
Termini de presentació: Convocatòria contínua.
Descripció: Finançament per a la creació i consolidació de noves empreses
de
base tecnològica.
Més informació: www.neotec.cdti.es |
|
| 6. Novetats de legislació |
|
|
|
ENTRA EN VIGOR LA NOVA REFORMA DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS
Des de 2007, el tipus impositiu de les empreses que facturin menys de 8 milions en el període immediatament anterior, passarà del 30% actual al 25%, fins a una determinada quantitat –120.202,41 euros de base imposable–, i del 35% actual al 30%, per l’excés. El tipus impositiu general de l’Impost sobre Societats, avui del 35%, es reduirà en dos exercicis: el 32,5%, per als períodes impositius a partir de l’1 de gener de 2007, y el 30%, pels iniciats a partir de 2008.
La reforma també eliminarà progressivament certes bonificacions i deduccions, i aquestes últimes desapareixeran a partir de 2011, excepte en l’exportació i inversió en béns culturals, que es prolongarà fins 2014.
De moment, es manté la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris amb limitacions, per assegurar, segons la llei, la inversió en activitats productives. A més, s’elimina el règim especial de societats patrimonials, amb la qual cosa, escollir una o altra forma jurídica respondrà més a motius econòmics que fiscals.
Font: Guía del Empresario. Gener 2007.
FINALITZA EL TERMINI PER A L’ADEQUACIÓ A LA LLEI 3/1998
PER A LES ACTIVITATS
DE L’ANNEX I I II.1
Mitjançant la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració Ambiental –publicada al DOGC núm. 2598 del 13 de març de 1998– es crea un nou procediment administratiu aplicable a un gran ventall d’activitats amb diferents graus d’incidència sobre el medi, des de refineries de petroli a carnisseries que tinguin obrador.
Atenent a la diversitat d’activitats subjectes a la Llei, es defineixen tres procediments d’autorització: les activitats amb incidència ambiental elevada (llistades en l’Annex I) es sotmetran al procés d’Autorització Ambiental; les activitats amb incidència ambiental moderada (llistades en l’Annex II) al de Llicència Ambiental; i les activitats innòcues (llistades en l’Annex III) es sotmetran al Règim de Comunicació o al que estableixi l’ajuntament del municipi en el qual s’ubiquin.
Des del 30 de juny de 1999, totes les activitats que es volen implantar-se a Catalunya resten sotmeses a aquesta Llei i han de seguir un o altre procediment en funció de la pertinença a un o altre annex. La darrera actualització dels Annexos, s’ha realitzat mitjançant el Decret 143/2003, de 10 de juny (publicat al DOGC núm. 3911 de 25 de juny de 2003).
Per altra banda, les activitats dels Annexos I i II ja implantades en el territori en la data d’entrada en vigor de la Llei, hauran d’adequar-se a aquesta a partir de la presentació d’una Avaluació Ambiental degudament verificada per una Entitat Col·laboradora de l’Administració (ECA). L’1 de gener de 2007 va vèncer el termini d’adequació a la Llei 3/1998 per a les activitats llistades en els Annexos I i II.1 de la Llei i successives modificacions. La manca d’adequació a aquesta Llei i l’omissió dels requeriments d’adequació implica una sanció de fins a 6.000€. Per altra banda, el període d’adequació per a les activitats que pertanyen a l’Annex II.2, restarà obert fins l’1 de gener de 2008.
Més informació a : http://www.gencat.net/mediamb/iiaa/ii_estru.htm
Data: 22 de desembre de 2006
Títol: ORDRE IUE/584/2006, de 14 de desembre, per la qual s'estableix el calendari d'obertura dels
establiments comercials en diumenge i dies festius per a l'any 2007.
Enllaç: https://www.gencat.net/diari/4786/06349007.htm
Data: 27 de desembre de 2006
Títol: ORDRE TRE/589/2006, de 19 de desembre, per la qual s'estableix el calendari de festes locals
a Catalunya per a l'any 2007.
Enllaç: https://www.gencat.net/diari/4787/06353148.htm
Data: 30 de desembre de 2006
Títol: REIAL DECRET 1632/2006, de 29 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional
per a 2007.
Enllaç: http://www.boe.es/boe/dias/2006/12/30/pdfs/A46653-46654.pdf
Data: 20 de febrer de 2007
Títol: RESOLUCIÓ TRE/381/2007, de 6 de febrer, per la qual es determina l'import màxim per a l'any
2007 destinat a les subvencions consistents en l'abonament de les quotes de la Seguretat
Social als treballadors que hagin capitalitzat la prestació d'atur, regulades a l'Ordre
TRE/139/2002, de 16 d'abril.
Enllaç: https://www.gencat.net/diari/4825/07036081.htm
Data: 16 de març de 2007
Títol: RESOLUCIÓ IUE/708/2007, de 22 de febrer, sobre la convocatòria per a la concessió
d'incentius en l'àmbit de la millora individual de la competitivitat del sector comercial a
Catalunya.
Enllaç: http://www.gencat.net/eadop/imatges/4843/07064029.pdf
Data: 23 de març de 2007
Títol: LLEI ORGÀNICA 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Enllaç: http://www.boe.es/boe/dias/2007/03/23/pdfs/A12611-12645.pdf
Data: 23 de març de 2007
Títol: ORDRE ITC/692/2007, de 20 de març, per la qual es convoquen les ajudes per a la formulació
de plans estratègics d’Agrupacions Empresarials Innovadores.
Enllaç: http://www.boe.es/boe/dias/2007/03/23/pdfs/A12793-12803.pdf |
|
| 7. Enllaços d’Interès |
|
|
| 8. Bústia |
|
|
|
|
| |
 |
Informació al lector
Si desitges deixar de rebre e-mascarandell
rectificar o modificar les teves dades pots
fer-ho enviant un correu a : correu@imfe.org |
|
|
|
|
Vull subscriure’m
Fes click aqui |
|
|
|
|
Horari d’atenció al públic:
De dilluns a dijous de 9 a 14h
i de 16 a 19h.
Divendres de 8,30 a 15h. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En el cas de no veure la pàgina correctament fes clik aquí |
|
